Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d'oli i vi
i una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l'empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l'eternitat.
Bona, molt bona cançó que ens transporta dos mil anys endarrera mostrant-nos, com per una finestreta, la vida a l'Imperi romà.
ResponEliminaTendriem un o més esclaus, segons el poder adquisitiu.
Àmfores d'oli i vi, no ampolles de vidre, que era molt car, o plàstic que n'hi ha per tot, millor terrissa que no contamina.
No fariem olor a xampù, seria a perfums o olis perfumats.
Birndariem en banquets amb altres convidats i veuriem ballar danses exòtiques d'orient i exercicis de malabars ens entretindrein durant la vetllada amb el sò de les flautes dobles i recitals de cítara.
Qui ho haguera dit que passariem a l'eternitat d'aquesta manera!!
M'encanten els matins que es desperten els meus sentits i els invaeix aquesta música... aquests matins també passaran a l'eternitat!
ResponEliminajeje em sona d'haver-ne sentit qualque matí, de bon dematí.
ResponEliminaÉs una cançó alegre i es una bona opció per començar bé es dia.